EL PNB

BLAU: població activa dedicada a activitats econòmiques del sector terciari.
GRANAT: població activa dedicada a activitats econòmiques del sector primari i secundari.

El PNB és el producte nacional brut. És el total del valor dels bens adquirits i dels serveis produïts en un estat durant un període determinat, un any normalment. Aquesta quantitat de diners en brut, és a dir,diners contant els guanys sense descomptar-hi els gastos. Es calcula amb dòlars americans. El PNB per càpita és la divisió del PNB entre els habitants d'un país o un lloc determinat.

El PNB indica també el grau de desenvolupament d'un país. Quan el PNB és més alt també és més alt el grau de desenvolupament del país. En canvi, si el PNB és baix el grau de desenvolupament també és baix.

També cal nombrar la ocupació dels habitants dels països, ja que la ocupació també té ha veure amb el PNB. Depèn d'aquesta ocupació el PNB varia. Si l'ocupació és generalment en el sector primari aquest PNB és més baix que si l'ocupació és generalment en el sector terciari.

Paisatges agraris de Catalunya..

QUE SÓN?

* Els paisatges agraris de Catalunya són diversos i han estat condicionats per factors físics ( relleu, clima i proximitat de l'aigua) i factors històrics.
*A l'època medieval, aquestes propietats es van organitzar al voltant del mas o masia, un dels primers elements dels paisatges agrari català. La masia ha estat i és sovint centre d'explotació i habitatge dels propietaris o dels que tenen un contracte d'arrendament o de parceria.

• Masia

* Des del segle XVIII, els cultius de les masies s'han anat especialitzant en el producte que més s'ha adaptat a les condicions de cada lloc i a la demanada del mercat dels nuclis urbans.


PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA HUMIDA

* Correspon amb les zones que reben més de 600 mm de pluja anual.
* Comprèn el Pirineu, el Prepirineu, i les zones d'alta i mitjana muntanya.
*Les espècies cultivades, gràcies a l'abundor de la pluja, poden prescindir del regatge artificial.
*Dins d'aquesta zona humida també hi ha el típic paisatge del camp tancat o bocage.

ELS PRINCIPALS PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA HUMIDA:

• Arfa ( Alt Urgell)

* Prat de dalla. Conreu d'herba en zones humides . L'herba és dallada dos o tres cops a l'any i quan s'asseca s'emmagatzema a les bordes ( petita edificació situada en un prat de dalla per guardar l'herba segada quan s'ha assecat).
*L'herba es destina per bestiar.

• ( Garrotxa)

* Camp de farratges. Pel que fa aquest tipus de camp, hi destaca el conreu de blat de moro, que ocupa actualment 36 385 ha.
* Se sembra a la primavera i es cull a l'estiu.
* Poc resistent al fred.

• ( Pallars Sobirà)

* Prat natural. A les zones més altes de Catalunya, hi trobem l'explotació del prat natural lligat a l'explotació ramadera.

PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA SECA:
*El riu Llobregat i el seu afluent, el Cardener, estableixen la frontera entre la Catalunya humida i la Catalunya seca.
* Rep menys de 600 mm de pluja anuals.
* S'hi troben els conreus tradicionals mediterranis.

ELS PRINCIPALS PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA SECA:

• Alt Penedès

* Vinya. Es troba arreu de la Catalunya seca encara que la vinya predomina els paisatges d'algunes comarques com Penedès o el Priorat.
* Per això hi ha onze denominacions d'origen catalanes relatives al vi.
* Resisteix a la sequedat de l'estiu.
*Cal esporgarla a l'hivern.
*La verema té lloc al setembre.

• ( Alt Empordà)

* Camp de cereals. A Catalunya ocupa el 42% de la superfície cultivada.
* L'ordi i el blat són els més abundants.
* Sol conformar camps oberts i monòtons.
*La sembra es fa a la tardor o a l'hivern, un cop s'ha llaurat el terreny.
* Predomina a les comarques com : Noguera, segarra, l'Urgell i el Segrià.

• Garrigues

* Camp d'olivers. Ocupa a Catalunya un 13% de la superfície cultivada i es presenta a les comarques del sud de CAtalunya.
* Cal podar l'olivera un cop a l'any.
* La collita es fa a final de la tardor o a començament d'hivern.
* Cal llaurar el camp tres cops a l'any.

ALTRES PAISATGES AGRARIS:

* Arbres fruiters. Ocupen un 15% de la superfície cultivada. Es distingeixen dos tipus: els de fuita seca (ametllers, etc.) els de fruita dolça ( pomers, presseguers, etc.)

* Conreus nous. S'han incorporat al paisatge català el conreu de girasol, i el de les flors i plantes ornamentals. Estan desenvolupant un paisatge blanc, al Maresme on està més concentrat, caracteritzat per l'extensió dels hivernacles. Cal molta mà d'obra.

* Hortes de regadiu. A Catalunya ocupa un espai limitat a la vora dels rius o als indrets amb abundor d'aigües freàtiques ( subterrànies). Els més amplis es troben al delta de l'Ebre, on es cultiva l'arròs, i al delta de Llobregat. Es cultiva per exemple: carxofa, enciams, escaroles, tomàquets, etc. Precisa atencions gairebé diàries.

COMARQUES ON PREDOMINEN ELS PAISATGES AGRARIS:

Alt Urgell- Vinya
Bages- Cultius mediterranis, cereals, vinya i olivera
Segarra- Cereals
Priorat- Vinya

L'aqüicultura

L'aqüicultura és un ajut per reduir l'impacte de les captures en els oceans.

Es un sistema de cria i engreix de plantes i animals aqüàtics que es realitza en unes instal·lacions especials anomenades piscifactories.
Es poden criar peixos, moluscs, crustacis i algues.
En els darrers anys hi ha hagut un augment de la producció de l'aqüicultura.
Hi ha hagut aquest augment degut al creixement paral·lel de la població, aixó fa que hi hagi més demanda i menys peix, fins i tot poden provocar la desapaparició de certes espècies. Per aquest motiu s'han fet les piscifactories.

A continuació el mapa dels deu països amb més producció d'aqüicultura:
Xina, Índia, Indonèsia, Japó, Bangla Desh, Tailàndia, Noruega, Xile, Vietnam i Estats Units.

ITINERARI PER BARCELONA: La ciutat i les seves funcions

El passat dia 17 de desembre del 2009 totes les classes de 3er de l'IES Frederic Martí Carreras vam anar a Barcelona. Vam anar a la ciutat comtal per observar i treballar-ne l'arquitectura i l'urbanisme al Barri Gòtic i l'Eixample.
Quan vam arribar vam veure La Pedrera o Casa Milà, una obra d'Antoni Gaudí.
Després vam baixar el Passeig de Gràcia, al cor de l'Eixample de Barcelona. Aquesta zona és d'arquitectura planificada, segueix un pla reticular. Com el seu nom indica és l'exiamplament de la ciutat causat pel creixement d'aquesta al s.XIX per la revolució industrial. En aquesta zona hi trobem les funcions comercial i administrativa i de gestió. Podem dir que ens trobem al CBD.
Durant aquest recorregut vam veure la casa Batlló, també de Gaudí. Més endavant vam arribar a la plaça Catalunya. En aquesta plaça hi ha un monument dedicat a Francesc Macià, primer president de la Generalitat de Catalunya durant la II República, fet per Subirachs.
Després vam baixar la Rambla i vam entrar al Basrri Gòtic per Portaferrissa. En aquest barri vam veure l'església del Pi, d'estil gòtic. Al costat de l'església hi havia un monument dedicat al dramaturg Angel Guimerà.
En seguir el recorregut, dirigint-nos a Santa Llúcia, ens trobem amb el Col·legi d'Arquitectura, on hi ha uns esgrafiats de Picasso.
Més tard, després d'un temps lliure, vam arribar a la plaça Sant Jaume. En aquesta plaça hi ha l'Ajuntament i la seu de la Generalitat. Ens trobem al lloc on hi havia hagut el fòrum romà de Barcino.
Vam veure també el barri del Born, on hi ha Santa Maria del Mar, església gòtica del S XIV.
El recorregut va finalitzar al Maremàgnum, on vam tenir dues hores per esbargir-nos.
Tot i el fred que hem passat, hem posat en pràctica el que havíem après a classe.